Les cabanes, tot i les inclemències del temps encara es mantenen més o menys dretes...
I els nostres "arbres"... Aquell bocí de vida en la utopia natural compartida, de reposada convicció en l'espai treballat, amb una il·lusió comuna. En definitiva, encara estan vius!
L'herba poc a poc pren força, beu de la saó de la terra per fer-se seva tot el mantell que l'acull.
I la Utopia, encara que sembli impossible, sempre rebrota...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada